Trasllat d’aquest Blog a un Nou Domini

Aquest serà l’últim post que publico en aquest domini. El blog “La Cultura es Política” estrena un de propi a: www.culturaespolitica.com.

El nou domini i el gestor de continguts WordPress.org em permetrà ser més flexible i ampliar les capacitats tècniques del blog.

El domini “culturaespolitica.com” unifica els tres blogs, en tres idiomes diferents, on he estat publicant en els darrers anys. Ara, els tres idiomes vindran classificats per tres “Categories” diferents.

Així, per llegir els pots publicats en Català hauràs d’anar a:

http://www.culturaespolitica.com/category/catala/

En Castellà a:

http://www.culturaespolitica.com/category/castellano/

En Anglès:

http://www.culturaespolitica.com/category/english/

I tots barrejats classificats per ordre de publicació a:

http://www.culturaespolitica.com/

Si estàs subscrit en aquest, et recomano ho canvies ara mateix.

 

Les Comissions d’Avaluació del CoNCA Surten de l’Armari

Si, he de declarar que jo també he estat membre de les Comissions d’Avaluació de Projectes del CoNCA i, al menys on jo he participat, s’ha fet un treball magnífic !!!

Alguns dels que hem estat membres de les Comissions d’Avaluació del CoNCA hem signat el manifest que adjuntaré a continuació però, abans, voldria fer algunes reflexions de tipus personal.

Toni Gonzàlez Trasllada a Londres la Seva Base d’Operacions

Em plau comunicar que en els propers dies em traslladaré a Londres per, des d’allà, continuar la meva activitat professional de consultor per a les arts escèniques i la gestió internacional de la cultura. Preveig una estada a Londres d’aproximadament dos mesos.

El motiu del meu desplaçament és estudiar les oportunitats que aquesta ciutat i el Regne Unit ofereixen al desenvolupament professional. Pretenc establir contactes, recollir informació, construir ponts de col·laboració cultural, entre d’altres activitats de recerca i prospecció.

Allà estaré a disposició de qui ho sol · liciti per ajudar a desenvolupar nous horitzons en base a la internacionalització, la col · laboració i el coneixement documentat.

Seguiré informant.

Les Retallades Debiliten la Cultura a tota Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 175. Estiu 2011

Les retallades a la cultura no son una “originalitat” de Catalunya, s’estan produint a molts països d’Europa. Potser el comú denominador en els països del nord no és tant la crisi (que també) sinó l’aflorament de les polítiques culturals de la dreta neoliberal avui dominant.

Tot va començar l’any passat amb la pujada del partit conservador al govern del Regne Unit. Allí tothom coneixia molt bé com se les gasten els conservadors en matèria de cultura. Encara no queda lluny el record dels anys 80 quan, amb Margaret Thatcher al capdavant, el país va perdre el carro de les polítiques culturals públiques, liderades a Europa per la França de Jack Lang. Van necessitar vora 20 anys de govern de Toni Blair per recuperar una certa modernitat en polítiques culturals, les quals els han donat uns resultats esplèndids.

Però, aquest any a l’Arts Council England li han retallat un 30% el seu pressupost de 449,5 m£ (497,4 m€) això si, amb la condició que només afecti en un 15% als vaixells insígnia de la cultura britànica: la Royal Opera, el National Theatre o la Royal Shakespeare Company, entre d’altres. Per contra, 206 organitzacions que es beneficiaven de convenis plurianuals han vist com se’ls retiren els ajuts i, moltes, han de tancar. Tot i així, hi ha una política cultural clara al darrera per compensar, aquesta proposa que sigui la societat civil qui es faci càrrec de les retallades. En conseqüència, el Ministeri de Cultura i l’Arts Council England ja ha començat a establir mecanismes per estimular, encara més, el mecenatge cultural i la filantropia.

Però el cas més dur d’assumir és el d’Holanda. Aquí també un canvi de govern ha propiciat una retallada sense precedents. La coalició que governa en minoria formada per liberals i cristians demòcrates amb el suport de la ultradreta populista acaben d’aprovar una retallada de 200 m€. De 950 m€, el Ministeri de Cultura passa a tenir un pressupost de 750 m€. Com a Anglaterra, es respecten les grans institucions però, moltes de les mitjanes i petites organitzacions desapareixeran. La pitjor part se l’emporten les arts escèniques on l’organisme independent que concedeix les subvencions, el Fons per les Arts Escèniques, passa d’un pressupost de 64 a 27 m€.

Davant d’aquests fets, les reaccions no s’han fet esperar. Les campanyes dels sectors culturals i la ciutadania en contra es multipliquen per tot arreu. Prenen noms diversos però els continguts són tots similars: a Holanda “No Culture/No Future”, al Regne Unit “I Value the Arts”, a nivell europeu “We Are More” i a Catalunya “No Retalleu la Cultura”.

La Supressió del CoNCA i la Cultura Mercaderia, dues Polítiques que ens Allunyen i ens Apropen a Europa

El govern de la Generalitat s'allunya del consens respecte les polítiques culturals

El nou govern de CiU es vol carregar d’un cop tot el consens per la modernització de les polítiques culturals que va representar la creació del CoNCA (Consell de les Arts de Catalunya). El que ha estat el primer organisme al sud de Europa de governança pública de la cultura, independent de les controvèrsies polítiques, pot desaparèixer després de només tres anys d’existència.

Vaig tenir l’oportunitat com a assessor de la “Plataforma de la Cultura pel Consell de les Arts” de viure molt a prop els debats i les negociacions per a que una llei acceptable sortís endavant i puc assegurar que al final del trajecte el consens era molt ampli, encara que no total. Ara, després de tres anys, i amb una arrancada difícil del CoNCA, amb clars errors encara que també encerts, és constatable que el consens en el sector de la cultura és encara major.

I tu a què esperes per internacionalitzar-te?

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 174. Primavera 2011

Considero molt necessària  la política del nou govern de CiU en donar prioritat a la internacionalització de la cultura de Catalunya; un país sense forts lligams internacionals no pot prosperar en un món globalitzat com el que vivim. Doncs, benvinguda sigui la internacionalització. Una vegada dit això, cal posar-se a treballar per aconseguir-la.

En Defensa dels Valors Públics de la Cultura: “No Retalleu la Cultura”

 

De Frederic Amat per a la campaña "NO retalleu la Cultura"

Al capdavant de la manifestació de la cultura del dilluns es situarà l’eslògan “No retalleu la cultura” i un manifest de set punts. Independentment d’aquestes pautes donades per les organitzacions convocants, cadascú que hi vagi tindrà les seves raons personals. Jo també tindré les meves.

Jo em manifestaré al carrer per expressar la defensa del “valor públic de la cultura”. Penso que els partits polítics majoritaris d’aquest país estan en retirada en considerar que la cultura te per si mateixa uns valors que son de tots els ciutadans i, per tant, quan estan al poder, han de dedicar-li fons públics pel seu desenvolupament. A partir de la transició a Catalunya i a Espanya la cultura ha estat un objectiu prioritari de País, un objectiu pel bé comú dels ciutadans, d’igual manera que la sanitat o l’educació. Actualment a Catalunya, la cultura i, principalment, la creació artística ja no sembla ser considerada com un bé general i portadora de valors públics. És prova d’aquesta afirmació la reducció progressiva dels pressupostos públics de la cultura, dels més baixos d’Europa (0,8% del pressupost de la Generalitat quan l’estàndard europeu és aproximadament del 2%) i la manca de confiança en ella en aplicar-se-li uns retalls cecs iguals a totes les partides pressupostàries de la Generalitat.

Els concursos públics a Europa

Article publicat a la revista Entreacte (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya). Num. 173. Hivern 2011

El sistema generalitzat a països com el Regne Unit, Holanda o Alemanya per l’accés a càrrecs de direcció de teatres, festivals i companyies nacionals que reben finançament majoritàriament públic son els concursos oberts. Aquests es realitzen en base a projectes, avaluats per jurats independents i seguint uns protocols perfectament establerts en els que la igualtat d’oportunitats i la transparència són els seus principals ingredients.

Malauradament a Catalunya aquest no és el sistema habitual. El que ha estat normal i assumit per gairebé tothom és que la direcció dels centres artístics públics és nomenada pel polític al càrrec de cultura i destituïda quan hi ha un canvi de partit en el poder. La gestió i decisions principals dels centres culturals depenen de les voluntats polítiques i les direccions son triades unilateralment sense fer públic el projecte ni, en la majoria dels casos, haver-se contrastat els mèrits ni les capacitats de les persones escollides. Així, és raonable sospitar que la persona elegida serà lleial a qui li ha proporcionat el càrrec. En definitiva, els criteris culturals i artístics independents que se li suposen queden desdibuixats per la seva dependència política.

Bé, tot això va sent historia. La redacció del “Codi de Bones Pràctiques en els Museus i Centres d’Art” va obrir una porta pel canvi. Ha inspirat iniciatives institucionals i ha propiciat d’altres puntuals que, amb més o menys rigor, han creat precedents i han obert el debat. D’una banda el Ministerio de Cultura del Govern espanyol va aprovar al Setembre de 2007 el “Plan de Modernización de Instituciones Culturales”. D’aquest es desprèn la convocatòria de concursos públics per la direcció de la “Compañía Nacional de Danza” y de la “Compañía Nacional de Teatro Clásico”. A Catalunya es va convocar concurs per la direcció del Grec, i poca cosa més. En un sentit contrari, aquest dies s’han nomenat directors de la Fira de Tàrrega i del Palau de la Música sense haver cap traça de convocatòria pública. Que farà el nou govern d’en Mas? avui, una incògnita.

Darrerament he analitzat amb la “Red Española de Teatros Públicos” els models de gestió d’espais escènics internacionals. Ens ha seduït a tots el sistema holandes en el seu conjunt i, particularment, com ha evolucionat de manera consensuada amb les estructures polítiques cap a models de gestió més democràtics i eficients. Aquí tenim un camí; nosaltres hem de fer el nostre però, caldrà no perdre de vista l’experiència d’altres que s’han trobat en situacions similars i han sabut tirar endavant traient el màxim profit del seu valuós capital humà.

Els meus dubtes sobre la gestió de la cultura i Ferran Mascarell, Conseller de la Generalitat

El nou Conseller de Cultura Ferran Mascarell

La veritat es que el nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura de la Generalitat m’ha tornat a despertar vells dubtes sobre el meu treball en aquest complex món de la cultura. De cop ha trontollat la meva apreciada coherència  que no simpatitza amb conceptes com pragmatisme, realisme o instrumentalització, ja que en el moment que va sortir el seu nom com a Conseller el primer que vaig pensar (pragmàtica i realísticament) “dons serà el millor d’entre tots els que poden accedir a aquest càrrec”.

Però, es que aquest intent de ser coherent en la gestió de la cultura (m’imagino que com a Mascarell) em desafia a diari. Contínuament utilitzo els valors instrumentals de les arts per argumentar la necessitat de polítiques culturals. Aquests, tant aptes per a ideologies conservadors com a progressistes representen uns mínims al quals encara no hem arribat, per exemple: la creativitat i la innovació artística com a font de desenvolupament (Richard Florida dixit); la cohesió social a partir de les arts (model anglosaxó) o la distancia (arm’s lenght) entre la cultura i la política (també model anglosaxó). Però, potser no deixa de ser una pantalla ….. on son aquests objectius més ambiciosos per a una persona que es considera progressista i d’esquerres?

Entre el cor i la rao, o simplement oportunisme?

No sé si Mascarell ha tingut en compte aquests dubtes alhora de canviar de companys polítics. Ell ha defensat una transversalitat de la gestió de la cultura molt acceptable per gran part dels grups polítics del Parlament. Així, crec que Mascarell per aquests objectius de política cultural és una persona preparada, a més és una persona dialogant i poc sectària. Espero que li vagi molt bé. Però jo encara segueixo enrocat: hi ha ideologia a la gestió de la cultura i a les polítiques culturals? o això ja és un tema passat de moda? hi ha polítiques culturals d’esquerres i de dretes?

Be creative my friend !!

Que li demanaria a Mascarell? Doncs, que doni suport als creadors tant o més que a les industries (d’aquestes millor que s’ocupi el Departament d’Industria i Comerç, no?); que cuidi especialment als creadors que aporten noves visions del món actual a partir del seu art; que cedeixi al CoNCA pressupost i competències per fer-ho possible; que defensi una cultura moderna i contemporània, oberta i diversa; que pensi en les arts com a eina educativa per desenvolupar els potencials de les persones i no com assignatures del currículum; que doni suport a una cultura per a tothom i no només pels de sempre; que pensi que internacionalitzar és planificar, treballar poc a poc, que no s’internacionalitzen les institucions si no els artistes, operadors culturals, les obres i els projectes; tampoc, que no s’internacionalitza la cultura “més bella de totes les que es fan i es desfan” si no que son les idees i obres de persones; que pensi que hi ha una nova manera d’entendre la cultura i les arts i que els vells paradigmes culturals han canviant; que els seus contenidors culturals ara serveixen de ben poc en aquest nou paradigma; i, per acabar, que compti amb tothom sense sectarisme, que aquest país no s’ho pot permetre, si no, es quedaran tots sols, com sempre, “els de sempre”.

Bones Festes i Feliç Any 2011

Des d’aquest racó de la Xarxa us desitjo molt bones festes de Nadal i que l’any 2011 ens permeti realitzar tot el que desitgem i encara no hem pogut. Ah! i seria tonto que la crisi ens ho impedís.

Us deixo aquesta cançó de Nadal per recordar que John Lennon ens va deixar ja fa 30 anys. Un artista honest i preocupat pel món que l’envoltava.